Articles d'Opinió 

UN ANY DE MOLTES PREGUNTES I POQUES RESPOSTES - MERCÈ RIUS

August 16, 2018

Ha passat un any i sembla que faci un segle. Des dels atemptats de l’agost passat, els fets que han marcat la vida política del país i la vida personal de molta gent s’han succeït a una velocitat de vertigen i hem passat a viure en la incertesa permanent. Per mi és un any en el que he après a viure a l’instant, aïllar-me de l’excés d’informació i en el que cada cop ha suposat un reforç de les meves conviccions.

Al cap em vénen molts records, que es barregen per configurar un mosaic de sentiments. La perplexitat al veure el primer whatsapp que m’avisava que alguna cosa greu estava passant a la Rambla. La tristesa al descobrir que hi havia nombroses víctimes, algunes molt joves. L’angoixa durant les hores posteriors per les notícies que anaven arribant d’Alcanar, Sant Just Desvern, Cambrils i Subirats. La preocupació pels companys i amics que estaven a primera fila. La indignació al veure com determinats mitjans de comunicació tractaven la notícia i volien desprestigiar la feina dels Mossos. La vergonya de veure com responia el Govern de Mariano Rajoy. L’immens agraïment a la tasca que van fer els Mossos, perfectament representats pel Major Trapero i el Conseller Quim Forn. La impotència de no poder consolar a amics que havien conviscut amb els terroristes i no se’n sabien avenir de com havien canviat. La preocupació de com això podia afectar a la convivència entre les diferents comunitats, que en moltes ciutats penja d’un fil.  L’orgull per la resposta de la gent amb el “No tinc por. I finalment la visita a la Rambla al cap d’uns dies per demostrar que efectivament no teníem por.

 

Quan passa un fet d’aquest tipus hi ha sempre la temptació de buscar culpables, més enllà dels autors materials dels atemptats. I és evident que quan passa qualsevol catàstrofe sempre és degut a un cúmul de circumstàncies que evidencien que hi ha hagut algun punt feble. A vegades evitable i d’altres no, perquè fins aquell moment no era esperable que allò succeís. Però el que és fonamental d’això és aprendre per tal que no es pugui tornar a repetir i que, tot i que el risc zero és impossible, que cada vegada ho tinguin més difícil.

 

Fa poc s’ha aixecat el secret del sumari i en aquests moments encara hi ha massa interrogants i massa ombres sobre el paper de l’Estat espanyol i cap reconeixement a la feina feta pels mossos. Els màxims responsables del cos estan o bé a la presó o bé acusats de diferents delictes en unes interlocutòries delirants. De què tenen por els partits espanyols per no aprovar una comissió d’investigació al congrés de diputats? Per què al cap d’un any no s’ha complert la promesa d’incloure els mossos a l’Europol? Quina era la veritable relació entre el cervell dels atemptats i el CNI? Per què l’Estat no confirma però tampoc desmenteix res? Per què un govern que condecora verges no és capaç de fer cap reconeixement als mossos? Hem après alguna cosa de tot això i la probabilitat de que torni a passar és més baixa o continuem igual o pitjor?

 

No vull anar a xiular, però em molesta la hipocresia. El veritable homenatge dels representants de l’Estat espanyol a les víctimes i a les seves famílies seria que enlloc de venir a fer la foto, expliquessin el que ha passat realment i que per respecte a elles i a tots els ciutadans de Catalunya facilitessin la feina als mossos perquè d’aquí a un temps no haguem de tornar a plorar per cap altra víctima.

QUÈ EN QUEDARÀ DE L'ONADA DE CALOR? - MERCÈ RIUS

August 11, 2018

A casa nostra hem començat el mes d’agost amb uns registres d’elevades temperatures excepcionals. Les notícies però, feia dies que ens alertaven de casos similars, temperatures molt elevades a bona part de l’hemisferi nord i grans incendis en llocs tan dispars com Califòrnia, Portugal o Suècia.

El canvi climàtic ja no és quimera ni allò que arribarà en el futur, sinó que ja és una realitat i aquests dies n’hem tingut un tast. Dies de molta calor, però el que és més significatiu, nits amb temperatures mínimes molt elevades que no permeten un bon descans. D’aquestes nits se’n diuen tropicals si la temperatura no baixa dels 20ºC o tòrrides si no baixa dels 25ºC. A Barcelona i a l’Empordà hem tingut nits que fins i tot s’ha anat més enllà i no han baixat dels 30ºC.

Les prediccions que feien els científics que deien que  s’estan complint i en alguns casos s’avancen. En pocs anys s’ha passat del dubte a la certesa i directament a l’experimentació d’un fenomen que s’accelerarà. I aquesta només és una de les parts més visibles d’un fenomen que té d’altres implicacions com efectes sobre la salut, reduccions de les collites, increments dels períodes de sequera, efectes sobre el turisme…és a dir sobre tots els àmbits de la nostra vida.

I aquests efectes no es donen només en països llunyans sinó que a Catalunya, si llegim el que publiquen els diaris, durant l’onada de calor s’han comptabilitzat de moment onze persones mortes, 500.000 kg de musclos morts al Delta de l’Ebre i d’altres dels que no en som prou conscients encara.

Quan vam patir altres problemes com la sequera de l’any 2008 (que amb el canvi climàtic també s’aguditzarà) una de les coses que s’ha mantingut al llarg dels anys va ser un menor consum d’aigua, fruit de millores en la xarxa i també de la conscienciació de la ciutadania. Ens va quedar molt clar que l’aigua era un recurs escàs, que no s’havia de malbaratar i ho vàrem incorporar al nostre dia a dia.

D’aquesta onada de calor, ens en quedarà alguna cosa més que pensar que l’any vinent hem d’instal·lar aire condicionat si no en tenim, comprar més ventiladors o planificar unes vacances a algun país més fred de l’hemisferi sud? És a dir, ens adaptarem o farem alguna cosa més per reduir les nostres emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que contribueixen al canvi climàtic. L’evolució tecnològica ens pot ajudar, però no ens salvarà del canvi climàtic sinó hi ha un canvi d’actitud, col·lectiu (i per tant dels governs, administracions i empreses), però també individual. I no des de la culpabilitat però sí des de la responsabilitat, perquè es poden fer gestos que hi contribueixin. Puc moderar el meu consum energètic, utilitzar més el transport públic, fer unes compres més racionals, donar una segona vida als objectes, separar bé els residus a casa, malbaratar menys aliments,…

Què ens deixarà l’onada de calor? Aprendrem o l’any vinent continuarem queixant-nos?

COM ESTÀ L'AIGUA AVUI? - Mercè Rius

September 13, 2017

A Badalona, quan arriba l’estiu, hi ha una pregunta que es repeteix sovint: com està avui l’aigua? La resposta varia entre els dos extrems, pot estar cristal·lina o fer fàstic, ja que l’endemà dels dies de pluja, però també altres dies, sense saber ben bé com, apareixen plàstics flotant a l’aigua que ens impedeixen un bany agradable.

Aquest problema ve de lluny, amb episodis greus a començaments del 2000, que després van disminuir però sense desaparèixer i és un repte global. A molts llocs del planeta s’acumulen plàstics al mar, formant-se fins i tot illes. Però l’origen d’aquests materials és majoritàriament la terra, pel que és allà on s’ha d’actuar.

A la nostra ciutat, tenim a més una sèrie de factors en contra: una conca important, amb fort pendent i un terreny que s’ha anat impermeabilitzant i absorbeix menys aigua; rieres que s’han canalitzat i connectat al clavegueram, que és unitari, és a dir, que pels mateixos col·lectors hi circulen aigües residuals i pluvials. Això fa que amb pluges moderades el sistema quedi col·lapsat i la barreja d’aigua residual i pluvial surti pels sobreeixidors que hi ha a la platja. Això no passa només a Badalona, però els corrents marins dominants tenen tendència a portar els sòlids flotants cap a la nostra platja. Això té efectes negatius, però també fa que perdem menys sorra que moltes platges veïnes.

No hi ha, per tant, una única solució, però la clau està en evitar que els sòlids arribin al mar. Les administracions hi tenen responsabilitat, a curt termini serà necessari una millora del col·lector de Llevant que recull l’aigua residual i la porta cap a la depuradora del Besòs, però aquesta és una obra de llarga i difícil execució. L’Ajuntament té redactat des del 2011 el pla director del clavegueram, que preveu una sèrie de dipòsits per a retenir les aigües pluvials que podria minimitzar alguns sobreeiximents. D’aquest pla, només es va executar el dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella i es va eliminar un sobreeixidor de la platja. Però a banda d’obres, s’ha de millorar la neteja dels carrers i rieres i la neteja preventiva del clavegueram per evitar que vagin sòlids a les aigües pluvials. I com a ciutadans també hi podem contribuir, llençant els sòlids a les escombraries i no a l’aigua, utilitzant menys plàstic o reciclant-lo o no utilitzant les tovalloletes higièniques.

Queda molta feina a fer, i la sensació és que cada estiu estem allà mateix i que no s’acaben de materialitzar algunes de les solucions que fa temps que es coneixen, pel que és important posar fil a l’agulla i buscar els recursos necessaris per a poder preservar un dels millors espais que tenim.

*Article publicat al Diari de Badalona el 8/9/2017

BADALONA I TURISME - Pere Martínez Carreté

June 13, 2017

Al 1848 el tren arribava a Badalona i com que els turistes descobriren els encants de la nostra vila, vint anys després, en un tram de la platja , propietat del marquès de Barberà, allà on els pescadors varaven les barques i teixien les xarxes, es va urbanitzar la primera versió de la Rambla.

A finals d’aquell segle la Rambla es va posar de moda i van començar a obrir  els primers locals d’oci, el cor de Marina, els primers cinemes, i va convertir-se en l’espai triat per a tot tipus d’activitats d’esbarjo. Des de fires, els famosos envelats i balls. Més endavant van venir els banys, els restaurants i un hotel i tot.

Els anys vuitanta del segle XX van ser l’inici de la gran remodelació del litoral badaloní. S’enderrocaven les fàbriques, es descontaminava el sol, i a empentes i rodolons, el 2005 s’inaugurava el port i el setembre de 2012 s’acabava el tram del passeig marítim entre el carrer del Mar i el port.

Tot i que he condensat els últims quasi quaranta anys en un paràgraf, la veritat és que s’han fet molt llargs per a qui somniàvem una ciutat que pogués gaudir del mar i planifiqués el futur del turisme. I, malauradament, sembla ser que l’agonia es perllongarà en la legislatura actual. O mirat en positiu, esperem que només dos anys ens separin d’un nou impuls a la ciutat en la nostra relació amb el mar.

Tinc la sensació que un dels bens més preciosos amb què la natura ens ha obsequiat és tractat, per dir-ho amablement, amb molt poc entusiasme. I no són pocs els qui ens visiten per a gaudir-ne. Però hem de saber com gestionar-ho  abans no sigui massa tard.

Guinguetes que, a dia d’avui encara no estan operatives al cent per cent, com tampoc els lavabos públics que haurien de prestar un servei imprescindible.

El servei de salvament, socorrisme i acompanyament en situació de provisionalitat.

Tenim un dels atractius més fotografiats de tot el litoral com és el pont del petroli tancat des de fa sis mesos.

 

El carril bici, ignorat i sense pla concret.

 

Han passat les festes de Maig i sembla que el passeig no sigui prou bo com per ser l’escenari d’algun dels espectacles programats.

L’hotel que segons el planejament inicial havia d’entrar en funcionament al 2017 i després  de diversos entrebancs s’esperava el primer semestre de 2019, aturat. I això fa que en la qüestió del canal, el més calent sigui a la aigüera.

Però el que és més trist de tot és que el govern de la ciutat ens vulgui fer creure, en una de les seves “performances” de propaganda just davant del malmès pont del petroli, que tot va com estava previst.
 

Espero que els dos anys que resten no se’ns facin massa llargs.

LA PELL MOLT FINA - David Torrents

May 04, 2017

Doncs això, tenen la pell molt fina.

Eren una oposició dura, encertada a voltes, excessiva sovint i ratllant el mal gust en alguna ocasió. Però una oposició contundent. Com ha de ser.

Però vet aquí que els ha tocat governar. Quina creu! Tant bé com s'estava a l'oposició! Sense responsabilitat. Tirant de dogma i manual. Sense haver de passar comptes. Ni de fets ni de opinions.

I ara resulta que els sobiranistes de l'oposició voten en contra dels pressupostos juntament amb unionistes. Vade retro! Però ells pacten els comptes municipals amb els altres unionistes! A aquells a qui han entregat la gerència d'una de les empreses municipals amb més pes, assegurant-se així el suport durant tot el mandat.

I defensen sense rubor aquells que diuen que si que es pot, tot i que no hi ha manera que s'estenguin amb ningú. Ni amb els clubs esportius. Ni amb els emprenedors. Ni amb els comerciants. Ni amb el sector turístic. I podríem afegir uns quants “nis”.

I amb una Guàrdia Urbana sota mínims, gosen renyar l'oposició perquè diuen que fem partidisme! No, il·lustríssima senyora; fem política. I una de les nostres obligacions és fiscalitzar l'acció de govern, i treure'ls els colors de la incompetència quan s'escau, i denunciar que hem passat de formes dignes d’un passat ranci i autoritari a una manca d’iniciativa i actitud quasi infantil davant de qüestions que cal resoldre abans que com l’aigua se’ls escoli entre els dits.

I no pateixin. Que els serem lleials quan entenguem que ho fan bé. Que intentarem construir i treballar en positiu. Que això no és oportunisme. Això no és erosionar perquè si. Se’n diu oposició.

 

  

La coherència grinyola per tot arreu.

Please reload